Passa al contingut principal

El raconet de música de l'Ateneu

Cercar en aquest blog

Carnaval

el dia de març 13, 2013

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Com ja és costum, per carnaval ens feim una màscara d'algún instrument. Aquest any ha tocat el xilòfon:

Coses nostres...

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Acords de tònica i dominant

Esl acords són tres notes o més que sonen al mateix temps i són terceres entre elles. Per exmple: Aquest primer acord és el de Do major i el segon el de Sol major. Dins la tonaslitat de Do major, l'acord de Do major és l'acrod de tónica i els de Sol major el de dominant. L'acrod de tònica indica repòs, conclusió, en canvi el de dominant indica suspensió i tensió. Aquests es corresponen amb el primer (I) i amb el cinquè grau de l'escala (V). Hem treballat els acords de tònica i dominant de diferents tonalitats. En aquest cas hem fet un acompanyament amb els acords de tònica i dominant de la tonalitat de FA major. Aquest acors són: FA majot Igrau acors de tònica i el Do major V grau acord de dominant. Aquesta vegad hem emprat els tubs sonors per a fer els acords amb les notes: FA-LA-DO-MI-SOL. Aquest n'és el resulatat: En aquest altre cas, amb els fillets de 10 i 11 anys hem fet una cosa molt semblant però fent un ostinat rítmic (petites frasses rítimiq

EL "TIM-RI" a la classe de llenguatge de 7 anys

Per a poder reproduir més fàcilment els ritmes, a cada figura rítmica li associam una síl·laba. L'altre dia vam "desxifrar" què era aquesta nova figura rítmica. Vam arribar a la concñusió que no era una figura nova en sí mateixa, sinó que era la combinació de dues que ja hem treballat. Tot fent manualitats, vam retallar el "TIRITIRI" en les seves quatre "bolletes", i d'altra banda el "TITI" en les seves dues bolletes. Després vam ajuntar un "TI"(una corxera) i un "RI"(una semicorxera), al "TI" li vam afegir un puntent i ja vam tenir la nova fórmula rítmica del "TIM-RI". Vam aprofitar per xerrar del puntet que és un signe que es posa just després de la figura i allarga la meitat del seu valora a aquesta. Per exemple, la balnca val dos, si té un puntet valdria tres ja que la meitat de dos és un. Un altre exemple, la negra val un, si li posam un puntetn valdrà un i mig ja que la meitat d'un és mig

Les figures rítmiques

L'aprenentatge de les figures rítmiques el feim mitjantçant els "cartells de ritmes" que són unes cartolines de colors on hi ha escrites fórmules rítmiques de 4 pulsacions. Açò vol dir que el valor de les seves figures rítmiques és 4, no que hi hagi 4 figures rítmiques. Per exemple, si una negra (TA) val 1 n'hi pot haver 4, però de blanques (TAA) que valen 2 només n'hi podrà haver dues. Tot aprenentatge musical segueix les mateixes pases: ESCOLTAR, IMITAR, RECONÈIXER, REPRODUIR I INVENTAR. Per tant, la part més importatnt de l'aprenentage musical és ESCOLTAR. Per tal que els resulti més fàcil reproduir rítmes, utilitzem un llenguatge no convencional per anomenar-los. Aquests són: NEGRA: TA, DUES CORXERES: TI-TI, QUATRE SEMICORXERES: TI-RI-TI-RI, BLANCA: TAA SILENCI DE NEGRA:SH, SILENCI DE BLANCA SH-SH. Com que a a questes edats encara no han desenvolupat el seu pensament abstracte i açò dels mitjos i quarts els sona a "xino", no deim que la cor

Amb la tecnologia de Blogger