Les figures rítmiques

L'aprenentatge de  les figures rítmiques el feim mitjantçant els "cartells de ritmes" que són unes cartolines de colors on hi ha escrites fórmules rítmiques de 4 pulsacions. Açò vol dir que el valor de les seves figures rítmiques és 4, no que hi hagi 4 figures rítmiques. Per exemple, si una negra (TA) val 1 n'hi pot haver 4, però de blanques (TAA) que valen 2 només n'hi podrà haver dues. Tot aprenentatge musical segueix les mateixes pases: ESCOLTAR, IMITAR, RECONÈIXER, REPRODUIR I INVENTAR. Per tant, la part més importatnt de l'aprenentage musical és ESCOLTAR.
Per tal que els resulti més fàcil reproduir rítmes, utilitzem un llenguatge  no convencional per anomenar-los. Aquests són:
NEGRA: TA, DUES CORXERES: TI-TI, QUATRE SEMICORXERES: TI-RI-TI-RI, BLANCA: TAA
SILENCI DE NEGRA:SH, SILENCI DE BLANCA SH-SH.
Com que a a questes edats encara no han desenvolupat el seu pensament abstracte i açò dels mitjos i quarts els sona a "xino", no deim que la corxera val mig temps, sinó que les dues juntes valen 1. El mateix feim a amb les semicorxeres, no deim que cada una val 1 quart, sinó que les qutre juntes només valen 1. Ara amb els alumnes de 7 anys ja xerram de mitjos i quarts però fins als 6 anys ho feim d'aquesta altra manera que els hi és més propera i entenidora.

Comentaris